La dansa dels déus

La història comença al temple Shiva, a l’Índia. La dinastia de la família Merchant, encarnada per Shantilal i Ayesha, la seua néta, tenen la responsabilitat de mantenir la dansa dels déus.

Per aquest motiu, Shantilal estableix una escola de danses tradicionals al temple, però Ayesha, influenciada pel cinema occidental decideix no seguir la tradició, abandona el temple i es converteix en la reina de la coreografia de les pel·lícules de Bollywood. Al temple deixa el seu avi i un vell amor. Encara que a Bollywood es converteix en una persona molt famosa, quan li arriba la notícia que el seu avi es mor, retorna al temple. Arriba justament a temps per poder fer les paus amb ell i, de nou allí, retroba el seu amor i la seua terra, per la qual sentia gran enyorança. Tot i l’èxit que tenia com a coreògrafa, la tornada al seu país natal li reomple la buidor que li havia quedat al cor al marxar. Finalment, Ayesha es casa amb Uday –el seu amor d’infància- i estableix la pròpia escola de danses folklòriques, en honor al seu avi.

L’obra, que ja ha estat vista per més de 300.000 persones arreu del món, es pot veure al cinema Tívoli de Barcelona. Bollywood, the show és una obra espectacular, no per la història en sí, sinó per les danses que regeixen gran part de la representació, els vestits, la professionalitat dels actors i actrius i, sobretot, la crítica que amaga darrere l’argument.

Es critica el fet que el cinema de Bollywood, cada cop més, es deixa influenciar pels continguts dels films d’occident i que ja gairebé no es pot distingir si una pel·lícula és d’aquí o d’allà, perquè amb la globalització i l’imperialisme d’uns sobre els altres es perden els trets culturals i identificatius de les minories. Tot i això, als pobles –el temple a l’obra-, intenten vetllar per mantenir la puresa de les tradicions. Els joves, però, amb els pardals al cap i les il·lusions del triomf i la fama obliden les arrels, fins que algun fet puntual els fa recapacitar i els retorna al lloc d’on provenen i on hi tenen el cor. Aquesta és l’essència que es desprèn dels paper de Shantilal i Ayesha.

Per a mi va ser una obra molt bona. Els balls, la música, els vestits, els colors, les llums, el teatre... et rodegen d’una màgia i fantasia inexplicable. Tot i que l’obra és en anglès i les pantalles amb la traducció són petites, es pot captar l’argument amb prou facilitat. Bollywood et fa plantejar la importància que té cada cultura i la riquesa que aporten les diferències socials.