Els interessos econòmics de les empreses condicionen les crítiques?

Una de les qüestions que es van proposar durant les jornades de periodisme cultural va ser si les crítiques que apareixen als suplements culturals estan condicionades pels interessos econòmics de les empreses que financen els suplements. La resposta immediata que qualsevol persona donaria a aquest plantejament seria sí, i no s’allunyaria gaire de la realitat, però considero que cal matisar-ne alguns aspectes. Proposo, primerament, que el suplement cultural que serveixi d’exemple sigui el Cultura de l’Avui, ja que el conec arran d’un anàlisi que vaig fer i perquè els conferenciants que van parlar del tema eren dos dels crítics que hi escriuen, David Castillo i Toni Valls.

Al suplement Cultura penso que cal distingir entre les empreses que posen la publicitat i les que tenen la propietat del diari.

Les empreses que es publiciten són principalment Telefònica i Endesa i crec que els continguts no estan condicionats per aquestes, és més, considero que aquestes grans empreses són les que tenen major interès en aparèixer en un suplement cultural i donar una bona imatge d’elles mateixes, que no pas influenciar en els continguts. En canvi, penso si que tenen molt a veure i gran influència en els continguts les empreses propietàries del suplement, principalment el Grup Planeta.

El Grup Planeta aglutina més de 60 empreses de set àrees de negoci diferents, de les quals en destaquen 30 editorials que el converteixen en el primer grup editorial en llengua espanyola, avançant, per tant, cap a una situació de monopoli total. A més a més té un 40% de propietat del diari Avui. És lògic, doncs, que la setmana abans de Sant Jordi, el Cultura tragui en portada i dediqui un reportatge a Ruíz Zafón, perquè el llibre està editat per Planeta i el suplement finançat per aquest gran grup.

Igual que aquest llibre, hi ha moltes obres que són encàrrecs, abunden les intromissions de les empreses en els continguts de les notícies. Davant d’aquesta realitat, de llibres teledirigits i monopolis editorials, són els periodistes els qui han de tenir una opinió “més o menys objectiva” a l’hora de fer-ne les crítiques i no actuar condicionats, perquè l’únic que s’aconsegueix amb això és enganyar els lectors. I si s’enganya els lectors cau, a la vegada, el renom de la publicació i qui acaba perjudicat és el periodisme.