Els obstacles de la Independència

Dos.
Dos van ser els motius principals que Alfons López, vocal del Consell General del Poder Judicial, va descriure com els que han impedit ser independent a Catalunya al llarg de la història.

El primer obstacle per a la independència, segons López, era la dependència econòmica de Catalunya respecte d’Espanya. L’estat mantenia les fronteres tancades per tal de protegir l’economia pròpia, i era impossible entrar en nous mercats. L’únic lloc de venda dels productes de la gran indústria catalana era Espanya. Quan es començà a liberalitzar el comerç, aquesta pertinença a Espanya no era del tot negativa, formar part d’una unitat econòmica més àmplia permetia que poguessis accedir a un mercat més gran. Actualment, però, pertànyer a Espanya ja no suposa cap avantatge per a Catalunya. És més, la indústria catalana sofreix boicots, el no a les Ofertes Públiques d’Adquisició que les empreses catalanes proposen a les espanyoles, la impossibilitat que un català sigui el president de la COE, etc. Tot plegat, reflecteix una idea de l’economia catalana com a adversària i la voluntat d’impedir que els catalans augmenten les pertinences i el control. Avui dia, amb la globalització, qui controla les fronteres i l’economia és la Unió europea i Espanya ha perdut sobirania respecte aquest àmbit

El segon obstacle foren les grans dictadures i control militar que visqué Espanya i que repercutiren fortament a Catalunya. Cada cop que s’aconseguiren alguns avenços, com la Mancomunitat de Diputacions provincials o una Generalitat Republicana, es truncaren amb la dictadura de Primo de Ribera i de Franco, respectivament. El control militar ha sigut un element important per al retrocés català i una realitat que perdura fins els nostres dies. Pensem, sinó, amb l’Estatut de 2006 de Catalunya i l’amenaça del general Mena d’intervenir-hi en contra si era convenient.

De manera que ja no hi ha cap avantatge en pertànyer a Espanya, en el sentit econòmic i polític. Davant d’això, l’únic que li queda a Catalunya és la independència. El marc actual d’actuació és la UE, diu López. Abans la UE eren França, Gran Bretanya, Alemanya, etc. Però avui dia també ho són Letònia o Malta, per tant Catalunya considera que pot intervenir de manera independent en aquesta economia global. A més, potser Catalunya podria tornar a recuperar aquell 40% del PIB (actualment el 7%), que ara ha passat a ser per a Espanya.

El conflicte entre l’estat i la comunitat catalana respecte de la independència és intens, històric i de moment impossible de finalitzar. El que pensa part d’Espanya de Catalunya és que és el gran Lloret on anar a estiuejar i que l’autonomia no és més que una mínima descentralització estatal. Per posar el punt final a la conferència, López es dirigí a la majoria de futurs periodistes que omplien la sala i assegurà que són els mitjans de comunicació els qui han de canviar aquesta mala imatge de Catalunya i que són els catalans, amb el vot i amb una mentalitat unísona, els qui han d’avançar cap al camí de la independència. Mentre això no s’aconsegueixi, els trens i la indústria continuaran el seu viatge a Madrid.

Per cert, m’agradaria des d’aquí felicitar a Eduard Lladó –també als demés futurs comunicadors de la UAB que van dur a terme esta iniciativa- i a la Comissió 100 anys d’estelada, per aquestes I Jornades de Comunicació i Independència que van organitzar. Perquè darrera de tot això hi ha molt temps de dedicació, molts mals de cap, molt saldo gastat... i, el que és més important, una idea clara de país. Ànims!