CRÍTICA
La Passió d’Ulldecona, a diferència de les altres grans Passions catalanes es representa en un teatre petit i en un escenari que ben just pot acollir els més de 120 actors que surten en algunes escenes. Els decorats són senzills, simples teles -en alguns casos-, que tenen dibuxades en gran destresa, això sí, l’ambient que han de representar. Aquest minimalisme, però, juntament amb les combinacions de llums, músiques i els efectes sonors que van apareixent al llarg de l’obra, li donen una conjuntura espectacular, que sumat a les robes i maquillatge dels actors poden traslladar el públic, sense cap problema, a l’Israel del segle 34 d.C i són capaços de fer emocionar qualsevol dels espectadors que la visita. Sobretot en la part final de l’obra. A més a més, les noves tecnologies, aplicades al teatre, ajuden a donar molta més credibilitat i l’allunyen de l’obra simplista que era ara fa 20 anys.
En aquest sentit, tenint en compte que la posada en escena no és espatarrant, els actors són amateurs i l’obra transmet uns valors religiosos concrets considero que la Passió d’Ulldecona es caracteritza per no ser un producte cultural i comercial com poden ser-ho altres obres que es representen avui dia. Defuig de presentar en escena allò que li agrada a tothom i que ‘ven més’. Es limita a reflectir, seguint amb la màxima objectivitat l’evangeli segons Sant Mateu, la vida de Jesús des del moment en què elegeix els primers apòstols, fins a la mort i ascensió al cel. Durant les tres hores en què el silenci dels espectadors regna a la platea, hi són propers els modes tradicionals i s’hi troben uns valors concrets: proximitat amb el públic i la voluntat d’un poble de no deixar perdre el llegat històric que ha arribat fins als nostres dies, a partir d’un text que agrupa persones de diverses edats i condició social. I és per això que la gent quan acaba, en surt contenta.
En aquest sentit, tenint en compte que la posada en escena no és espatarrant, els actors són amateurs i l’obra transmet uns valors religiosos concrets considero que la Passió d’Ulldecona es caracteritza per no ser un producte cultural i comercial com poden ser-ho altres obres que es representen avui dia. Defuig de presentar en escena allò que li agrada a tothom i que ‘ven més’. Es limita a reflectir, seguint amb la màxima objectivitat l’evangeli segons Sant Mateu, la vida de Jesús des del moment en què elegeix els primers apòstols, fins a la mort i ascensió al cel. Durant les tres hores en què el silenci dels espectadors regna a la platea, hi són propers els modes tradicionals i s’hi troben uns valors concrets: proximitat amb el públic i la voluntat d’un poble de no deixar perdre el llegat històric que ha arribat fins als nostres dies, a partir d’un text que agrupa persones de diverses edats i condició social. I és per això que la gent quan acaba, en surt contenta.
2 comentaris:
La veritat és que mai he pogut assistir, en directe..., a cap representació d'aquest tipus, però penso que, més enllà del sentit religiós, en aquest cas hi ha la il·lusió d'un grup de persones que durant tot un any s'estan preparant per dur a terme un dels actes més especials d'un poble tan entranyable com Ulldecona. No cal que s'assembli a cap, no cal fer comparaciopns, cada poble entén i fa la Passió a la seva manera. La Passió d'Ulldecona, el reflex de la voluntat d'un poble.
En una societat com l'actual, resulta gairebé inhòspit que algú es senti afalagat per tenir, conservar i potenciar algunes de les arrels que configuren la nostra cultura popular.
Enhorabona!
Publica un comentari a l'entrada