El fenomen pressing catch s’està estenent cada dia més en la societat. L’altre dia, parlant amb un company que fa poc temps que és mestre de primària m’explicava que avui dia si els alumnes es porten malament ja no els prenen fins a final de mes els cromos dels jugadors de futbol per a l’àlbum que aconsegueixes comprant mil xicles i que tenen un gust horrible que dura 10 minuts, ni els típics “tazos” de les bossetes de pataques ni les col·leccions de superman i spiderman. Ara es porten els cromos dels lluitadors de pressing cacth.
Realment, alguns dels contrincants no disten tant del que seria superman, molts d’ells també vesteixen uns calçotets per dur a terme la seua missió, però la diferència principal i el que origina el debat és el següent: és un programa apte per als xiquets?
Diferents associacions s’han dirigit al Ministeri d’Indústriaper sol·licitar que el pressing catch que emet la cadena Cuatro en horari infantil es qualifique com a no recomanat per a menors de 18 anys i que passe a emetre’s en un horari més apropiat. Un dels arguments en què es basen és que aquest tipus de programes vistos pels nens poden causar “efecte imitatiu” i la possibilitat que es reprodueixen aquests combats als patis de les escoles.
Quan jo era més menuda, els pressing cacth no estaven a l’ordre del dia. No s’emetia pels canals de TV que arribaven al meu poblet, però si que miràvem SonGoku. Tot i que fossen dibuixos, també era un programa de lluita, sempre s’estaven enfrontant el bo i el dolent a través de les tàctiques especials que anaven adquirint. A l’hora del pati, però, no jugàvem a imitar les baralles, com a molt féiem el típic came-came i l’altre feia veure que l’havia rebut.
Això de fer veure que rep cops és la base del pressing catch. No sé fins a quin punt s’ha de deixar d’emetre en franges horàries en que els nens poden veure-les, ja que si tenim presents molts els dibuixos animats violents, imatges cruels i altres programes que fan a la TV en horaris infantils podem comprovar que no disten tant del que són els combats de la Cuatro.
Amb això el debat queda obert, són moltes les opinions al respecte. Són els pares a casa qui ha de decidir si els fills ho han de veure o no, si són tots els programes de TV violents o barroers els que s’han de posar en horaris nocturns, per a que els adults els vegin a la nit quan els nens dormen... En tot cas, penso que si això es fes, a moltes cadenes, durant el dia, o hi hauria programació.
Realment, alguns dels contrincants no disten tant del que seria superman, molts d’ells també vesteixen uns calçotets per dur a terme la seua missió, però la diferència principal i el que origina el debat és el següent: és un programa apte per als xiquets?
Diferents associacions s’han dirigit al Ministeri d’Indústriaper sol·licitar que el pressing catch que emet la cadena Cuatro en horari infantil es qualifique com a no recomanat per a menors de 18 anys i que passe a emetre’s en un horari més apropiat. Un dels arguments en què es basen és que aquest tipus de programes vistos pels nens poden causar “efecte imitatiu” i la possibilitat que es reprodueixen aquests combats als patis de les escoles.
Quan jo era més menuda, els pressing cacth no estaven a l’ordre del dia. No s’emetia pels canals de TV que arribaven al meu poblet, però si que miràvem SonGoku. Tot i que fossen dibuixos, també era un programa de lluita, sempre s’estaven enfrontant el bo i el dolent a través de les tàctiques especials que anaven adquirint. A l’hora del pati, però, no jugàvem a imitar les baralles, com a molt féiem el típic came-came i l’altre feia veure que l’havia rebut.
Això de fer veure que rep cops és la base del pressing catch. No sé fins a quin punt s’ha de deixar d’emetre en franges horàries en que els nens poden veure-les, ja que si tenim presents molts els dibuixos animats violents, imatges cruels i altres programes que fan a la TV en horaris infantils podem comprovar que no disten tant del que són els combats de la Cuatro.
Amb això el debat queda obert, són moltes les opinions al respecte. Són els pares a casa qui ha de decidir si els fills ho han de veure o no, si són tots els programes de TV violents o barroers els que s’han de posar en horaris nocturns, per a que els adults els vegin a la nit quan els nens dormen... En tot cas, penso que si això es fes, a moltes cadenes, durant el dia, o hi hauria programació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada