2. ILLUSTRATION, el setmanari francès

Comentari 2 del documental de "La Illustration" d'Història del Periodisme.

L’Illustration, tal com explica el documental, va ser un setmanari fundat per Edouard Charton a París el 1843. Aquest periòdic possiblement no seria tant important si l’any 1891, no hagués sigut el primer diari en publicar una fotografia i, 16 anys més tard, el 1903, la primera fotografia en color. Va ser pioner en l’ús de la tècnica del huecograbado i comptava, en els seus inicis, amb la col·laboració dels millors dissenyadors dels moment, com Henry Valentine o Edward Fox, que van contribuir amb la vivacitat de gravar en fusta. Encara que, tot i tenir bons professionals, la tècnica era molt rudimentària i no permetia elaborar més de 20 il·lustracions setmanals, perquè fer-ne una de sola podia durar tres dies. En aquells temps, aquests gravats eren el prestigi del diari i eren importants perquè aproximaven al públic les imatges del que passava: la inundació de París de 1910, el Titanic, paisatges, rostres, etc. Hem de tenir en compte que, al segle XIX hi havia molta gent que no sabia ni llegir ni escriure, per tant, les imatges apropaven la realitat del moment d’una forma innovadora fins aleshores.

L’Illustration, en els seus inicis, reflectia el París del segon imperi que despertava curiositat a tot el món i, sobretot, la classe dirigent. Quan al final del segle XIX s’aconsegueixen fer les primeres fotografies i s’aprèn a imprimir-les, els mitjans evolucionen encara més. La majoria de diaris comencen a introduir, de forma subtil, les fotografies i dibuixos a les seues pàgines. Aquest fet era un símbol de prestigi per als fotògrafs, que demostraven el seu prestigi social en poder viatjar i fer fotos de llocs exòtics i per a les publicacions, que demostraven atributs positius, en el sentit que esdevenien diaris de referència, que gaudien d’un cert nivell econòmic, que podien permetre’s tenir fotògrafs i les rotatives per imprimir-les. Anys després, la fotografia va convertir-se en una eina de guerra, es prengué consciència del poder que tenia la imatge com a arma de denúncia social. Aquesta importància de la imatge per explicar la realitat de cada època s’ha anat desenvolupant fins avui, al ritme dels nous invents, fins al punt que la societat no s’entendria sense imatges, ja que és més visual que mai. Estem rodejats de fotografies i imatges contínuament i els mitjans plens d’infografies. Tot amb l’objectiu de fer més comprensible, llegible i directa la informació que se’ns vol transmetre.

La imatge, a més a més, cada cop és més complexa. I tal com diu el professor Josep Maria Català al seu article La imagen y la representación de la complejidad, un dels majors reptes de la ciència moderna i del projecte de la Il·lustració es refereix a la incapacitat de la seua metodologia per gestionar la diversitat, les contradiccions i el desordre per haver invertit la tendència reduccionista –pas del text a la imatge-, que ha sigut una premisa important i que ara, és insuficient i, fins i tot, ineficaz per explicar la realitat. “Aquest tipus de racionalitat, basada en l’ordre textual, és la que ha menyspreat la imatge com a irracional”. Però diu Català que si la racionalitat està en crisi no és per la preponderància actual de la imatge, sinó perquè no admet reduccionismes. Les noves tecnologies, que gestionen els límits de la realitat present, no usen les imatges gratuïtament i per la seua espectacularitat, sinó perquè poden parlar molt sense paraules i són més capaces d’atrapar el públic que no pas el text. Això no significa que el text haja de desaparèixer, sinó que es col·loca en segon lloc respecte a la imatge, tot el contrari al que passava fins fa 60 anys.