De l’últim llibre de Josep Benet, publicat l’any 2008, Joan Peiró, afusellat, traiem el titular d’aquest fragment. El llibre és una crònica on es descriu la vida de Peiró i els seus valors com a persona, representats per les seves accions i per les declaracions que van fer els seus defensors al judici final.
Quan va ser detingut, Franco li va oferir la possibilitat de treballar al seu règim, igual que a altres cenetistes, convertint-se en col·laborador dels sindicats franquistes. Peiró, però, era una persona íntegra i digna i va preferir morir abans que trair la seva ideologia. Com es reflecteix al llibre de Josep Benet, en una carta que un amic de Peiró envia a la seva esposa i filles a l’exili, deia: “Juan está en la cárcel porque quiere; si no fuera tan tozudo estaría en libertad, en vuestra compañía, y ocupando una buena posición”.
Benet escriu també, “En fer-se evident que l’entrega i afusellament de Peiró havia estat un autèntic crim contra els drets humans, alguns antics dirigents franquistes varen començar a intentar d’atribuir la única responsabilitat a la Gestapo”.
La seva mort va ser considerada una injustícia, fins i tot, entre els falangistes. D’una banda destaquen les declaracions de l’alferes Luis Serrano Díaz que es va enfrontar al president del Tribunal, Federico Loygorri, exigint els drets de l’acusat, i aquest va assentir: “¡Tiene usted razón, Serrano! Yo levanto primero una estatua a este hombre en la Plaza del Caudillo por todo el bien que ha hecho a mucha gente, y luego le fusilo por haber sido ministro de la República (...)". Peiró també va ser defensat d’una manera apassionada per un falangista rellevant, Luis Santamarina, fins al punt que el president del Tribunal va interrompre les seves declaracions al judici. I encara més rellevants són les declaracions de Serrano Suñer que va afirmar: "Señores, esto es lamentable. Esto es un crimen".
Cap dels trenta testimonis de Peiró van declarar en la seva contra, perquè reconeixien que durant la guerra havia salvat moltes vides de religiosos i burgesos, però els informes, com diu Benet al seu llibre, estaven manipulats i plens de mentides que van determinar la seva condemna a mort. Abans de ser afusellat, les últimes paraules que va pronunciar Joan Peiró van ser “¡Soldados! ¡Esta es la justicia de Franco!”.
Benet, a Joan Peiró, afusellat conclou amb la següent sentència: "Sense l'acord del general Franco, el capità general de València, Álvarez Arenas, no s'hauria atrevit a donar l'ordre d'executar una personalitat tan coneguda i apreciada per moltíssims com era Joan Peiró".
Totes aquestes declaracions fan palès el fet que Peiró va ser una persona entregada a les seves idees fins al final i que va morir injustament per no adherir-se a un règim que no combregava amb els seus ideals.
D&L
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada