1. La impremta

Comentari 1 del documental de "La Impremta" d'Història del Periodisme.

El descobriment de la impremta va ser un invent clau per a la història de la humanitat. El fet de poder plasmar per escrit allò que deien les veus dels erudits i intel·lectuals de cada etapa ha sigut una font de riquesa per a les generacions posteriors, que han pogut anar acumulant, corregint i desenvolupant teories, filosofies, històries de vida, etc. que conformen la vida actual. Tot i això, en els inicis de la impremta hi havia un greu problema. Van sorgint obres noves, van augmentant, a poc a poc, les tirades de llibres, però no es tenia un criteri lògic per classificar i guardar el material en ordre. Això provocava que s’hagués de remenar molt fins poder trobar el que es buscava o, fins i tot, que molts llibres no es poguessin trobar, que es perdessin i no es recuperessin mai més.

Veient aquest documental vaig veure un paral·lelisme amb l’actualitat i vaig transportar aquesta problemàtica als nostres dies. La impremta va permetre fer un pas endavant al nivell cultural de les persones, augmentar els coneixements i sortir, a poc a poc, de l’analfabetisme que els tenia dominats. Però no estructurar la informació i la conjuntura d’aquells anys (guerres, censures, inquisicions) va fer perdre molts documents. Avui dia, internet ens permet fer molts passos endavant. Tenim a les mans la possibilitat de conèixer tots els temes que ens proposem. Hi ha molta informació de tot i per a tots. Però aquell problema que tenien al segle XVI, continua vigent avui a la xarxa d’abast mundial. La informació que hi ha a internet és inabastable perquè no hi ha uns criteris d’ordre i organització de la informació. No podem negar que hi ha directoris que organitzen informacions diverses, però perduts entre el gran mar digital hi ha milions de documents que poden ser interessants però que mai descobrirem, perquè no hi ha un ordre per poder acotar i trobar el que busques. És més, hi ha tanta informació barrejada que moltes vegades no saps quina és la bona i la dolenta, la fiable o la que has de descartar. Aquesta infoxicació, l’acumulació de missatges que ens arriben de tot arreu i que són difícils de destriar, molts cops ens poden arribar a fer sentir analfabets, en el sentit que t’ofereixen un ventall tant ample de textos, notícies, articles, recerques, opinions... que no saps llegir quin és el millor. El criteri de Google, per exemple, és que et surten en primer lloc aquells enllaços dels qui més han pagat per ser el número u o dos a la llista més consultada o els documents mes consultats, que a base de visites, aconsegueixen posar-se al capdavant, però no el que té més qualitat. Tot i això, avui dia, podem afirmar que “ja no es pot al·legar ignorància” pel simple fet que podem tenir a les nostres mans les ments dels erudits. Tot és qüestió de saber buscar entre la informació classificada, la millor, segons el teu criteri.

Les semblances entre fets històrics de èpoques diferents, no s’acaben aquí, és clar. Però hi ha dos diferències interessants que no podem deixar de comentar. D’una banda, el documental mostrava també que amb el descobriment de la impremta, amb poc temps i un cost menor, era possible fer una gran difusió de textos que va servir, per exemple, a Luter per imprimir fulls propagandístics amb els seus ideals i arribar a les masses. Ara són les masses, majoritàriament, els qui trien a quina informació volen accedir i són elles les que decideixen el que accepten i el que no. I finalment, abans si rebies aquests fullets, els llegies i, de pensament, podies estar-hi a favor o en contra, però la teua opinió era poc transcendent. Avui, internet, posa a l’abast de tothom eines interactives on qualsevol pot intervenir i donar el seu punt de vista. De l’altra, el reportatge explica que institucions com l’Església van prohibir i acabar amb molts llibres per les opinions que sortien de les línies de les obres del moment. Internet, en aquest sentit, és el mitjà més lliure per excel·lència. Tens llibertat absoluta per expressar-te i saps que ningú et censurarà les teues opinions ni se’t tancaran en un armari amb clau i forrellat.