dimecres, 27 de febrer del 2008

Vides Minades. Deu anys després


Sofía Elface, de Moçambic, va ser ferida quan anava a recollir llenya


Els efectes de les mines antipersona, fins al 13 d'abril al CCCB

El CCCB acollirà fins al 13 d’abril l’exposició fotogràfica Vides minades. Deu anys després. Es tracta d’un projecte fotogràfic de sensibilització que ha realitzat el fotoperiodista Gervasi Sánchez com a continuació a un projecte iniciat el 1997 sobre els efectes de la mina antipersona i l’herència de la guerra.

L’exposició mostra l'evolució dels afectats i els problemes que han hagut de superar en països com l'Afganistan, Cambodja, Angola i els més minats del món: Bòsnia, Moçambic, el Salvador i Nicaragua. Els nens que hi surten fotografiats són avui dia adults, persones mutilades, que han pogut refer les seues vides tot i les marques de la guerra que porten al cos, i també s’hi inclouen retrats de països com Colòmbia, el Sudan i l'Iraq, els més afectats per les mines en els darrers anys.

Entre la centena de fotografies dels murals que hi ha exposats s’hi amaga un rerafons cruel i bàrbar. Com tot fotoperiodista, Sánchez aproxima la realitat al visitant, reflexa el resultat d’allò que és capaç de fer l’ésser humà contra els individus de la mateixa espècie per motius polítics, religiosos, etc i ofereix a través de les imatges una perspectiva històrica que porta a la reflexió.
D’aquesta exposició també se n’ha editat un llibre amb el mateix títol, de l’editorial Blume, tot coincidint amb el 10è aniversari del tractat d’Ottawa per a la prohibició de les mines antipersona.

Dades esgarrifosament curioses. Segons s’explica en l’exposició adquirir i enterrar una mina antipersona té un cost aproximat de 3 euros. En canvi, localitzar-la, desactivar-la i destruir-la pot arribar a costar-ne més de 800. A més a més, la ONU assegura que caldrien més de 1.100 anys i més de 30.000 milions d’euros per eliminar totes les mines antipersona que hi ha enterrades al planeta.

1 comentari:

Tomás ha dit...

¿Por qué alguien debería jugarse la vida en un genocidio cuando el capital premia social y económicamente el último retrato de Scarlett Johansson? Gervasio Sánchez, fotoperiodista independiente especializado en conflictos bélicos y autor del proyecto “Vidas Minadas” expone su experiencia: "Hace 20 años, los semanarios y los dominicales se hubieran peleado por reportajes similares. Hace 10 años, ya en plena efervescencia del transformismo ideológico, algunos se hubieran apiadado de mis víctimas y hubieran permitido que sus tragedias fueran conocidas Hoy, tengo serias dificultades para publicar mis trabajos en el mercado actual".