Potser arriba una mica tard, però arriba. I abans de començar, deixeu-me aclarir que no sabia res del petit striptease de Madaula a l’obra. Encara que va ser una sorpresa molt agradable, no ho negaré. I no em diguesseu que té més de 40 anys, que no me val l’excusa.
El Llibertí, d’Eric-Emmanuel Schmitt, “és una comèdia intel·ligent i sensual” que ens explica com Diderot intenta definir la paraula moral en un article per a la enciclopedia, vivint en un ambient on tot el que li passa i el rodeja és de tot menys moral.
Diderot, el personatge que representa Ramon Madaula, és la mescla entre la racionalitat i la passió i, és aquesta contradicció (o no) és la que se planteja al públic. Què ha de dominar la nostra moral, la raó o el desig? Una contradicció que, per a la majoria, és el pa de cada dia.
Al final de l’obra, (incís: la meua profesora de semiòtica sempre ens contava el final de totes les pel·lícules quan feia més d’un any que havien sortit de la cartellera), Diderot pregunta al seu criat:
-Què vam posar a la definició d’ètica?
-Veure moral.
- Doncs apunta. Moral. Veure ètica.
Una manera de dir que mentre vivim la vida i anem passant pàgines, cadascú pot arribar a fer-se la seua pròpia definició.
I és que sempre li demanem a la filosofia que ens explique els per quès de les coses, que ens done respostes. Però realment, el que la filosofia fa és plantejar preguntes, plantejar temes, per a què cadascú reflexione i arribe a les seues pròpies conclusions.
6 comentaris:
Curiós punt de vista.El de Diderot vull dir.O el teu......
el que tinc de la filosofia o de la obra?
L'obra no l'he vista...
el de la filosofia, pos.
Home la veritat és que no és només un plantejar temes i problemes per a què cadascú se face les seues propies opinions. També donen respostes, etc.
Però ho dic en el sentit que hi ha tantes contradiccions i opinions entre els diferents autors, que al final arribes a la conclusió que més val agafar un poc de tot i fer-te tu la propia idea, no?
Si, realment si. Lo que al final trobo que el problema de tenir una ètica que estiga d'acord en un sentit moral és resol intentant ser persones ÍNTEGRES. I això és dificilíssim, almenys per a mi.
Sí, és dificilíssim. Tenint en compte que la moral de cadascú és diferent, segons l'eduació que rep, el lloc que viu, etc. i que la majoria de vegades és difícil posar la teoria que tenim d'esta definició a la pràctica, ser íntegre encara més.
Tu creus que algú pot arribar a ser-ho?
Publica un comentari a l'entrada