L’Agence Europe més aprop

Fa un mes, les periodistes Marina i Lidia Gazzo van estar a Barcelona per rebre el Premi a la Trajectòria Europeista que concedeix l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya. Abans de rebre el premi, però, les germanes italianes, de 64 anys, van estar a la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i ens van parlar sobre l’agència que va dirigir, per primera vegada, el seu pare –Emanuele Gazzo-. Una agència que, pel rigor i la qualitat de les informacions que publiquen, té un prestigi reconegut a la UE. A la conferència també va estar present Lorenzo Riccardi, nét del periodista Ludovico Riccardi que va fundar l’Agence Europe l’any 1953.

Segons dades de El País, "El premio nos hace ilusión porque nos lo conceden colegas y porque seguimos elaborando la información de forma familiar", van dir les periodistes als mitjans. I precisament, la elaboració de notícies, el funcionament de l’agència i les jornades de treball en una redacció, van ser els punts que es van explicar a la conferència i que més acollida van tenir entre els alumnes assistents, futurs periodistes i comunicadors.

Segons van explicar, a l’hora d’elaborar les notícies, cada periodista està especialitzat en un aspecte diferent i tenen representants o portaveus permanents que els informen. Les jornades de treball són dures, perquè els horaris són molt pesats. És molt important saber treballar en equip i el que és més gratificant és que se realitzen molts viatges i s’aprén molt.

El públic de les notícies que s’editen des d’aquesta agència és molt fidel i el compromís que tenen els periodistes i directius és construir una opinió pública europea. Una opinió que es recolzi en una multiplicitat de fonts i en unes informacions el més objectives possibles. Aconseguir-ho és difícil, però segons afirmen les germanes Gazzo, l’Agence Europe té una cosa a favor: és una empresa independent, no estan subvencionats per cap empresa ni institució, es finança amb les col·laboracions dels seus abonats.

Les fonts a partir de les quals formen els seus articles són, bàsicament, institucionals i de lobbies, grups de pressió que fan ressò dels temes que investiguen i que són una gran ajuda per als periodistes. Encara que els lobbies normalment evoquen un sentit negatiu, cobreixen molts temes de manera objectiva, sobretot pel que fa a tot allò que fa referència al medi ambient.

La conferència va ser interessant i, encara que no estava íntimament lligada amb temes culturals –que hem estat tractant a l’assignatura-, sí que tenia a veure amb el món del periodisme en general. Un món que al qual, a poc a poc, ens van acostant tots els professionals que passen per la facultat a través de les seues experiències personals.

Ulldecona, quartes jornades musicals a l'ermita

4es Jornades Musicals a
l'Ermita d'Ulldecona

Tal com informa el 3/24, Ulldecona concentrarà durant els mesos de maig i juny una bona part de la seva activitat cultural i divulgativa amb l'organització de les quartes jornades musicals a l'Ermita de la Pietat, les XVI Jornades de Cultura i les quartes Jornades de Desenvolupament Sostenible. Organitzades per l'Ajuntament, les Jornades Musicals concentren enguany sis propostes musicals els diumenges a la tarda a l'espai de l'ermita, amb la voluntat de consolidar l'èxit de públic (una mitjana de 500 assistents a cada actuació) dels anys anteriors.

Us passo el link que mostra els objectius d'aquestes jornades, el programa i una breu descripció de tots els gurps que hi participen...

http://news.vinaros.net/v10/associacions/4es%20Jornades%20Musicals%20PROMO%201.pdf

Els millors

Un dels blogs que elegeixo com a més característics és el d’en Víctor Albadalejo. Si he de ser realista he de dir que és un blog que, a comparació d’altres, no té un gran número d’entrades. Però m’agrada el fet que les que hi ha són interessants i barregen un punt de descripció i ironia, que combinats formen un text atractiu i inciten a la lectura. Un dels texts que més m’agrada és la de la conferència de Víctor Amela. Penso que, lluny del que ens ensenyen a la universitat, els periodistes que venen a fer conferències aproximen molt la realitat del treball a la redacció i et fan palpables aquells reptes que aconsegueixen assolir (o no). Victor Albadalejo, en aquest sentit, transmet amb l’article aquesta realitat que van explicar i encoratja a seguir treballant.

Eufemismes amb K. És, segons el meu parer, un dels millors blogs que s’han anat omplint amb l’assignatura. Em va satisfer, en certa manera, poder ser una de les primeres en conèixer esta frustració de l’Eduard Lladó amb la qual tanca el blog. M’agradaria dir-li que més enllà del caos i les decepcions que ens hem pogut endur, hem de pensar que naix un nou periodisme que ens proporciona les eines per poder ser més independents i crítics. I que per a crítiques, que sempre quedaran caminades UAB- Barcelona, que cinc hores donen per molt!

Robert, Robert Sendra. L’home de les enquestes. Felicitats també pel blog! A banda de totes les entrades obligades de classe ha escrit molt sobre llibres en català i d’autors del país, contes, entrevistes, còmic... tota una producció variada en relació a la cultura i amb un llenguatge clar, entenedor i amb un toc d’humor que invita a llegir. Val la pena, si és en aquesta qualitat, deixar volar pardals...

Ramon Tomas. T’havia promès un comentari en una de les teues entrades, però et dedico un paràgraf a la llista dels blogs més rellevants. Si l’objectiu del blog era aproximar la cultura, ho ha aconseguit. I ho ha fet aproximant-nos a autors que són desconeguts per a la majoria -d’una manera alternativa-, i centrant-se en la fotografia, la seua passió. Es pot ratificar amb els comentaris que li deixen la resta de companys. Introdueix temes molt interessants que provoquen una certa inquietud i necessitat de descobrir més del que explica. A més a més, ho acompanya d’una música i fotografies espectaculars i seductores.

I per últim, un bloc d’autora, en femení. El de l’Andrea Ruíz el considero un blog complet. Inclou diversos comentaris de temes que s’han tractat a classe i que pocs hem comentat. A més a més, ha fet un disseny de blog molt innovador i amb la consulta a la seua pàgina es pot trobar una agenda actualitzada d’espectacles i concerts alternatius que són interessants. Per cert, al Granja Fristail 08 de El Morell us recomano Tandarica Orkestar. És un grup que va nàixer per l’amor a la música balcànica que tenen els músics que el formen, especialment l’Albert Galcerà. Expliquen que en una de les edicions del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona va actuar-hi Boban Markovic, amb la seva impressionant "orkestar" d'instruments de metall. Aquest va ser el primer fil que els va motivar a crear el grup. A més, els acompanya la companyia Passabarret Joglars i aglutinen dansa, música, teatre, circ, que ofereix un espectacle festiu que no deixa ningú quiet ni assegut a la cadira.